Text principal

Plànol proposat

 

Annexos:

Mamífers afectats

Anfibis i rèptils afectats

Avifauna afectada

 

1. GALLECS I LA SEVA AVIFAUNA. UN ESPAI SINGULAR I NECESSARI.

El nom de Gallecs per la seva singularitat avifaunística es coneix arreu Catalunya, ha atret l’atenció dels ornitòlegs i actualment existeixen una sèrie de dades i antecedents publicats a la literatura ornitològica (Veure Ribas 2000 i Anuaris d’Ornitologia de Catalunya 1996, 1997, 1998, 1999, 2002-2005, 2006, 2007, 2008 i 2009). Al fer una extracció de dades d’aquestes obres ens trobarem que l’espai és singular per l’elevada quantitat d’espècies que s’han vist utilitzant els seus hàbitats, més si tenim en compte que està format per ambient agroforestal bàsicament, i no es tracta d’una zona humida. A nivell català, és destacable que les densitats en les que apareixen algunes espècies conformen un número molt alt (per exemple veure trobat Anthus campestris a Anton 2008). La importància avifaunística de Gallecs també rau en el fet que es produeixen observacions regulars d’espècies considerades escasses i molt localitzades en el context català (falcó cama-roig Falco vespertinus, corriol pit-roig Charadrius morinellus, piula gola-roja Anthus cervinus, etc.).

A nivell comarcal una part important de taxons s’han registrat únicament a Gallecs, i altra part són espècies observades a Gallecs i a escasses localitzacions més.

Al llistat annex d’espècies d’ocells, estat de conservació i estatus legal trobareu la relació d’ocells en els que les infraestructures tindran una repercussió. La llista no compren tots els taxons observats a l’espai de Gallecs històricament, i solament es tenen en compte les espècies d’aparició més regular al context de Gallecs, o aquelles com l’àguila cuabarrada en les que ha hagut un augment d’observacions recentment.

En total hi ha unes 56 espècies que nidifiquen a la zona. A nivell europeu algunes d’aquestes espècies pateixen una regressió, sobretot les vinculades a medis agraris (Vorisek et al. 2008), també a nivell català i biogeogràfic local s’ha confirmat que algunes espècies del llistat tenen problemes de conservació (Ribas 2000, Estrada et al. 2004).

Les dades no són fruit de l’atzar, és deuen a una posició geogràfica idònia, molt a prop del litoral i en mig de vies de migració de la conca del Besòs. La tipologia de l’hàbitat, i les dimensions de l’espai sense fragmentar, entre d’altres, ajuden a què Gallecs tingui un significat especial per l’avifauna, i que aquest augmenti sobretot en èpoques de migració, quan multitud de taxons i d’individus usen Gallecs com a stop over.

Per tant, seguint criteris avifaunístics s’hauria de tenir una sensibilitat especial envers l’espai i la seva conservació, i fomentar i optimitzar els seus hàbitats, en comptes de planejar la gestió del territori únicament en funció de les infraestructures i el desenvolupament econòmic.

 

2. LES INFRAESTRUCTURES I L’AFECTACIÓ A L’AVIFAUNA. CONEIXEMENT PREVI.

2.1. Les dimensions del fragment agroforestal més important de Gallecs. Corredor verd i connectivitat.

A l’actualitat les dimensions del fragment agroforestal sense barreres urbanístiques o d’infraestructures importants té una amplada màxima (sentit est-oest) d’uns 2800 metres a 2300 metres. La longitud (sentit nord-sud) seguint el mateix criteri compren entre 2600-2500 metres. Al fragment agroforestal més important i per la banda occidental Gallecs té una barrera d’uns 900 a 500 metres aproximadament formada per polígons industrials sense que existeixi cap corredor verd fins a l’altura de la Riera de Caldes. Per la banda oriental la fragmentació és pràcticament continua per la presència de nuclis urbans a Parets del Vallès. Per la banda sud l’AP-7 crea una gran primera barrera, i més al sud, l’entramat urbà i d’infraestructures desconnecten Gallecs del riu Besòs i les serres del litoral.

En conclusió, el nexe natural evident i important, i on la funció de corredor encara és viable es localitza al sector del nord de Gallecs, entre la Riera Seca i la C-59. Les serres interfluvials connecten Gallecs amb els cingles del Bertí (Serralada Prelitoral).

 

2.2. L’òliba Tyto alba: Una espècie model dels efectes de les infraestructures en l’avifauna agroforestal.

L’estrigiforme ha estat objecte d’estudi en amplis treballs a l’àmbit estatal i en altres països. És un dels taxons més sensibles al pas d’infraestructures, en especial carreteres i vies ràpides (autovies i autopistes).

La presència d’infraestructures de trànsit rodat, en major mesura les vies ràpides, comporten un impacte continu a les poblacions, fins al punt en el que alguns treballs senyalen una relació entre la distribució de l’espècie i la distribució de les carreteres (Frias 1999, Fajardo 2001). Per fer-se una idea, a Gran Bretanya de 5000 parelles únicament 20 van establir el niu a menys d’un km de l’autopista, i no més de 100 parelles a més de 3 kms (Shawyer 1987). A la mateixa àrea biogeogràfica es va comprovar que les grans carreteres causaven l’absència completa d’òlibes nidificants a 0,5 kms de cada lateral de les vies, i reduccions severes de la població entre 0,5-2,5 kms de cada lateral de la via; l’efecte també es donava en menor escala a 2,5-8 kms de la via i seguia almenys fins els 25 kms (Ramsden 2003). En un àmbit biogeogràfic més proper, s’identifica com a la principal causa de mortalitat i la més regular al llarg de l’any a Espanya (Fajardo 1990); a altres països europeus és igualment la que té més afectació (Braaksma & Bruijn 1976; Shawyer 1987). La mortalitat de l’òliba a causa del trànsit de vehicles es va demostrar en augment al centre d’Espanya, en correspondència amb l’augment de carreteres i vehicles (Fajardo 2001), i és remarcable que la mortalitat per aquesta causa abasta diferents segments d’edat (juvenils i adults) (Fajardo 1990), i que a Gran Bretanya se senyalen les grans carreteres com a barreres per la dispersió de l’òliba (Ramsden 2003).

Per últim, cal senyalar que la mortalitat a les carreteres depèn molt del tipus de traçat i l’entorn. A França es va descobrir que les carreteres amb un perfil alçat sobre camps de caça eren les que més afectaven, per contra les que es trobaven amb un alt grau d’excavació sobre el terreny causaven menys baixes (Massemin & Zorn 1998). És molt important que el disseny de les infraestructures contempli, realment i no com un mer tràmit per complir amb la legalitat, l’aspecte de minimització dels efectes negatius sobre la fauna. O sigui, la minimització dels impactes i els efectes ha de ser funcionalment eficient. Alhora, sobre infraestructures ja consolidades es poden traçar mesures per tal de reduir la mortalitat sobre aquesta espècie (Massemin & Zorn 1998, Ramsden 2003), i que servirien per la pràctica totalitat de l’avifauna.

 

2.3. El mussol banyut Asio otus. Una espècie atropellada a la C-59.

Malgrat que no es coneix cap estudi de recerca sobre la mortalitat de vertebrats a les carreteres que envolten Gallecs, es té constància d’un atropellament de mussol banyut durant aquest últim any. La troballa va ser completament fortuïta, tot i que s’intuïa aquest efecte a partir de l’observació de mussols banyuts posats a les tanques dels laterals de la C-59. L’atropellament s’ubica al traçat de la via que passa per la DG 3202 i DG 3201. La via al seu pas per aquests dos quadrats UTM és pràcticament una trampa per les aus, en efecte la carretera passa a nivell dels camps en una elevació del terreny i per tant quan els ocells creuen d’una banda a l’altre ho fan quasi a nivell de l’asfalt i sense camp de visió per poder preveure els perills d’impacte dels vehicles. Paral·lelament, a banda i banda de la via existeixen camps de cultiu oberts, fet que potencia encara més la freqüència d’ocells creuant la via.

Els impactes no solament abasten les estriformes (òliba, mussol banyut, mussol comú, etc.) i s’han d’extrapolar a la gran majoria de l’avifauna de Gallecs ja que aquesta està integrada per un comú denominador: ocells agroforestals que utilitzen en gran mesura biotops oberts.


3. LES NOVES INFRAESTRUCTURES. ELS CRITERIS I MESURES A CONTEMPLAR.

3.1. Ampliació de la C-59, variació del traçat i correcció d’impactes.

És bàsic per l’avifauna de Gallecs que el traçat de la C-59 no retalli més territori de camps de cultiu. En especial, es posa èmfasi en el fet que el traçat no es deu eixamplar retallant més espai agrari des de l’AP-7 al centre emissor de RTVE situat a Palau-Solità i de Plegamans. O sigui, entre els quadrats UTM 1 x 1 km de 3199, 3200 i la meitat sud del 3201. Els ocells, per comportament autoprotector envers l’home i altres vertebrats, tenen unes distàncies de fugida i unes distàncies d’alerta. També algunes espècies defugen les proximitats de les grans infraestructures humanes.


Ara mateix, si s’eixampla la C-59, l’espai que quedaria entre aquesta i la carena de bandolers no seria suficient com per assegurar bons marges d’espai pels ocells, i restaria un terreny insuficient entre el pas de persones pels camins rurals i la C-59. Per exemple el fragment agrari amb distància màxima entre la carena de bandolers i la C-59 és d’uns 590 metres, aquesta distància s’estreta en sentit nord fins a arribar a ser creuada pel mateix vial. En conseqüència, si disminuïm encara més l’espai un bon gruix d’espècies es rarificaria a la carena de bandolers, i camps adjacents, àrea que és un dels enclaus més seleccionats per individus migrants, dispersius i/o hivernants. La freqüentació de l’àrea per part d’un grup ampli d’ocells format sobretot per rapinyaires (milà negre Milvus migrans, milà reial Milvus milvus, àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus, arpella Circus aeroginosus, esmerla Falco columbarius, esparver cendròs Circus pygargus, etc.), i per altres no paserins (torlit Burhinus oedicnemus, fredeluga Vanellus vanellus, etc.) es veuria afectat de manera seriosa per l’ampliació del vial, i es produiria una rarefacció d’aquestes espècies. Cal remarcar la singularitat d’alguns taxons, el nivell de protecció, els problemes de conservació que pateixen i el caire estèpic en el cas d’algunes espècies.

Així mateix s’haurien de corregir els punts negres de la C-59 al llarg de tot el recorregut limítrof amb Gallecs per tal de reduir la incidència sobre l’avifauna.

 

3.2. El traçat de la C-155 i el traçat d’una via de tren.

Es té constància d’atropellaments de vertebrats a la C-155. Actualment, però, aquesta carretera té un recorregut amb corbes i estret, el que conforma una velocitat moderada en els vehicles que la utilitzen. Per aquestes característiques, encara que no s’ha dut a terme cap estudi sobre l’impacte en la fauna vertebrada i les dades d’atropellaments s’han registrat fortuïtament (sense intencionalitat de recerca amb un mètode), es considera que la C-155 ara mateix no causa impactes greus o molt importants en l’avifauna.

La conversió en un vial més ràpid (més ampli, traçat més recte i etc.) significarà un augment de tràfic i un augment de la velocitat dels vehicles. Això multiplicarà l’efecte d’impermeabilitat i mortalitat. Cal senyalar que a l’actualitat el nexe natural amb la resta dels ecosistemes naturals de l’àmbit biogeogràfic encara existeix i és funcional en paral·lel a la C-155, i que aquest avui en dia constitueix l’únic espai de contacte important de Gallecs amb la resta de sistemes naturals de la plana del Vallès. Conseqüentment, si deixa d’haver un nexe natural a l’àmbit referit, per motius de construcció i/o modificació d’infraestructures (carreteres, vies de tren, o altres), la viabilitat natural de Gallecs quedaria en alt grau compromesa. Al cap i a la fi, Gallecs constituiria una illa ecològica, en major o menor grau depenent de les peculiaritats de cada taxó de vertebrats. L’estratègia de corredor verd entre Gallecs - Gallifa per mantenir la biodiversitat no tindria validesa per moltes de les espècies en aquest context, i la pèrdua de biodiversitat incidiria especialment en aquelles espècies precisament amb més problemes de conservació a l’àmbit. Així mateix, s’han de mencionar els efectes negatius que aportaria Gallecs a la resta de sistemes naturals, perquè podria arribar a consolidar-se com un espai que afecta negativament a les poblacions del Vallès Oriental i Occidental en el cas d’algunes espècies d’ocells. En aquest sentit i a mode d’exemple, individus dispersius o de la població flotant d’astor Accipiter gentilis, aligot comú Buteo buteo, mussol banyut Asio otus, mussol comú Athene noctua, òliba Tyto alba, etc., podrien acabar tard o d’hora atropellats a les infraestructures. Cal senyalar el cas de l’astor a Catalunya com a exemple, espècie en la que els atropellaments conformen una amenaça (Estrada et al. 2004).

 

3.3. Reducció del risc d’impacte i afecció a la fauna. Mesures a tenir en compte.

Els antecedents científics publicats en matèria de fragmentacions d’hàbitats, reducció areal dels fragments, insularització i els efectes que es produeixen al perímetre són nombrosos, les dades són contundents i se senyalen aquests factors entre les amenaces més freqüents per la conservació de la biodiversitat, veure per exemple la revisió de Santos & Telleria 2006. Amb la proliferació d’infraestructures viàries i amb la suma de les evidències científiques, la situació ha esdevingut una preocupació que s’ha traslladat al mon polític i de la gestió del territori. La Generalitat de Catalunya reconeix oficialment la problemàtica i incorpora un document per garantir la connectivitat ecològica, veure Mallarach i Carrera & Germain i Otzet 2006. Paral·lelament, integra una sèrie de disposicions legals en aquest sentit (veure de nou Mallarach i Carrera & Germain i Otzet 2006). En conseqüència, es demana la coherència portada a la pràctica de la gestió del territori, i de la planificació i traçat d’infraestructures. A continuació s’enumeren uns aspectes que esdevindran claus per l’èxit en l’assoliment dels objectius enumerats a la publicació abans esmentada:

1) Instal·lació de fals túnel continu a la C-59 al seu pas per la Carena dels Bandolers.

2) Traçat d’un viaducte al Torrent Caganell (t.m. Mollet del Vallès i Montcada i Reixac).

3) Instal·lació de fals túnel continu a la C-155 al seu pas pel Bosc de Can Beyre.

4 ) Traçat d’un viaducte a la Riera Seca (t.m. Mollet del Vallès i Parets del Vallès).

5 ) Incorporació de passos subterranis amplis i amb llum natural per tal que la fauna utilitzi realment els passos.

6 ) Incorporació de panells opacs (no de metacrilat, o altres materials similars transparents que causen més mortalitats en ocells). Els panells es disposaran en aquells trams on altra solució no sigui possible, i tindran l’altura suficient per evitar els atropellaments de l’avifauna. La mesura s’ha d’aplicar a la C-155 i a la C-59.

De manera afegida, es faciliten tota una sèrie de documents bàsics de consulta per reduir els efectes negatius sobre la fauna en relació a la construcció d’infraestructures. És necessari contemplar que cal tenir informació precisa sobre la fauna en el context del territori on es vol implantar una infraestructura, per tal d’aplicar les mesures de manera correcta i eficient.

 

4. OBRES DE CONSULTA

Carsignol, M. J. 1999. El problema de la fauna en el proyecto, la construcción y la explotación de autopistas. Jornada Técnica y Debate sobre Fauna y Carreteras. Asociación Técnica de Carreteras. Madrid.

Clevenger, A. P. et al. 2002. Roads and Wildlife in the Canadian Rocky Mountain Parks. Movements, mortality and mitigation. Parks Canada. Banff, Alberta.

Iuell, B. et al. 2005. Fauna y tráfico: Manual europeo para la identificación de conflictos y el diseño de soluciones. COST 341. Fragmentación del hábitat causada por las infraestructuras de transporte. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid.

Mata, C. et al. 2006. Pasos de fauna para vertebrados. Minimización y seguimiento del efecto barrera de las vías de comunicación. CEDEX, Ministerio de Fomento-Ministerio de Medio Ambiente. Madrid.

MIMA. 2006. Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales. Documentos para la reducción de la fragmentación de hábitats causada por infraestructuras de transporte, nº 1. O. A. Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid.

Rossell, C. & Velasco, J. M. 1999. Manual de prevenció i correcció dels impactes de les infraestructures viàries sobre la fauna. Documents dels Quaderns de medi ambient nº 4. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

 

5. BIBLIOGRAFIA

Anton, M. (ed.). 2008. Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 2007. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia.

Anton, M. (ed.). 2009. Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 2008. En preparació.

Aymí, R. & Herrando, S. (eds.). 2005. Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 2001. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia.

BirdLife International. 2004. Birds in Europe: population estimates, trends and conservation status. Cambridge, UK: BirdLife International. (BirdLife Conservation Series No. 12).

Braaksma and, S. & Bruijn, O. 1976. Der Kerkuilstand in Nederland. Limosa, 49: 135-87.

Copete, J.L. (ed.). 1998. Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 1996. Barcelona: Grup Català d’Anellament.

Copete, J.L. (ed.). 2000. Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 1997. Barcelona: Grup Català d’Anellament.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (Eds.). 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.

Estrada, J. & Anton, M. (ed.). 2007. Anuari d’Ornitologia de Catalunya. 2006. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia.

Fajardo, I. 1990. Mortalidad de la lechuza común (Tyto alba) en España central. Ardeola, 37: 101-106.

Fajardo, I. 2001. Monitoring non-natural mortality in the barn owl (Tyto alba), as an indicator of land use and social awareness in Spain. Biological Conservation, 97: 143-149.

Frias, O. 1999. Estacionalidad de los atropellos de aves en el centro de España; numero y edad de los individuos y riqueza y diversidad de especies. Ardeola, 46 (1) : 23-30.

Madroño, A., González, C. & Atienza, J.C. (Eds.). 2005. Libro Rojo de las Aves de España. Dirección General para la Biodiversidad-SEO/BirdLife. Madrid.

Mallarach i Carrera, J. & Germain i Otzet, J. (eds.). 2006. Bases per les directrius de connectivitat ecològica. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Catalunya.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/connectivitat/bases_connectivitat.pdf

Martínez Vilalta, A. (ed.). 2002. Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1999. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia.

Martínez Vilalta, A. (ed.). 2001. Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1998. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia.

Massemin, S. & Zorn, T. 1998. Highway mortality of Barn Owls in North-eastern France. Journal of Raptors Research. 32(3): 229-232.

Ramsden, D. J. 2003. Barn Owls and major roads: results and recommendations fron a 15-year research project. The Barn Owl Trust.

Ribas, J. 2000. Els Ocells del Vallès Oriental. Lynx Edicions, Barcelona.

Sales, S. (ed.). 2006. Anuari d’ornitologia de Catalunya. 2002-2005. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia.

Santos T., Tellería J.L. 2006. Pérdida y fragmentación del hábitat: efecto sobre la conservación de las especies. Ecosistemas 2006/2 3-12
http://www.revistaecosistemas.net/articulo.asp?Id=423&Id_Categoria=2&tipo=portada

Shawyer, C. R. 1987. The Barn Owl in the British Isles. Its Part Present and Future. The Hawk Trust.

Tucker, G.M. & Heath, M.F. 1994. Birds in Europe: their Conservation Status. BirdLife International (BirdLife International Series nº 3). Cambridge, U.K.

Vorisek, P., Gregory, R.D., Arco, J. Van Strien & Gmelig, A. 2008. Population trends of 48 common terrestrial bird species in Europe: results from the Pan-European Common Birtd Monitoring Scheme. Revista Catalana d’Ornitologia 24: 4-14. ICO.

 

6. ANNEX LLISTAT D’ESPÈCIES D’OCELLS, ESTAT DE CONSERVACIÓ I ESTATUS LEGAL.

Les dades de la taula s’han recollit de les següents fonts d’informació:

> Llei 22/2003. D’una categoria de la A a la D, el nivell de protecció segueix un ordre alfabètic, la categoria A correspondria al nivell més alt de protecció a nivell català.

> Estatus a Catalunya. La classificació és la que s’utilitza a l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. S’ha de tenir en compte que aquesta està elaborada en base al període reproductor a Catalunya.

> Categories de l’estatus a Catalunya:
CR: en perill crític. EN: en perill. VU: vulnerable. NT: proper a l’amenaça. LC: preocupació menor. DD: dades insuficients. NE: no avaluat.

> Annexes de la Directiva Aus de la UE

> Significat de les Annexes de la Directiva d'Aus:
Annex I. Espècies d’aus objecte de mesures de conservació.
Els altres annexes regulen únicament la comercialització i la caça als diferents països membres.

> Libro Rojo de las Aves de España

> Categories de l’estatus a Espanya:
CR: en perill crític. EN: en perill. VU: vulnerable. NT: proper a l’amenaça. LC: preocupació menor. DD: dades insuficients. NE: no avaluat. ER o RE: Extingit a nivell regional (no és el cas de Catalunya).

> Annexes del Conveni de Berna DE 1979, relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural en Europa.

Entre d’altres, aquest conveni obliga a concedir una especial atenció a la protecció de les zones importants per les espècies migratòries de l’Annex II i III, també a les zones d’hivernada, de muda i/o reproducció.

> Estatus segons la llista vermella de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

> Estatus europeu segons BirdLife International.

 

* Les espècies que apareixen amb una ombra gris a la taula són nidificants a la zona.

Plataforma per a la Defensa de Gallecs
Gallecs, setembre de 2009