COMUNICAT

 

L’Associació de Veïns de L’Espai Rural de Gallecs vol aprofitar aquesta reunió per expressar el sentiment majoritari dels seus habitats per a què sigui recollit, en la mesura possible, en el redactat del Pla Especial que aquí avui es presenta.

1. Gallecs és bàsicament conegut com un espai verd que ha costat 40 anys protegir per al gaudi de tothom. Però alhora, a Gallecs hi viuen, des de fa més de 1000 anys, persones. A això se’n diu un poble i mereix un respecte.
2. Reconeixem perfectament què és una ciutat dormitori i també passar quasi a l’altre extrem legal com és estar dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i el que això comporta, i com hem lluitat per la seva conservació, acceptem adaptar-nos-hi.
3. Tothom a de reconèixer els seus errors del passat i acceptar el nou context. Per això demanem a les administracions la transparència, el diàleg i la comprensió que en el passat no ens han donat: els enderrocs amb nocturnitat, les visites sense identificació i previ avís i el silenci administratiu han de ser només un trist record.
4. Des de fa un any creiem que hem començat una nova etapa. Nous representats del veïns, del Consorci i d’alguns ajuntaments han donat lloc a reunions molt respectuoses. De moment, el tracte és exquisit i els objectius a llarg plaç similars.
5. Per tant, demanem treballar conjuntament amb dos objectius generals: Una transició llarga i consensuada amb el temps necessari que els bons planejaments urbanístics requereixen i un final que no faci desaparèixer el poble, es a dir, una xarxa de persones, habitatges i usos amb un objectiu social i cultural comú, millor que l’actual i que pugui esdevenir un model de referència.
6. Per acabar, ens agradaria que aquesta bona voluntat que hem demostrat durant aquests darrers mesos i que avui fem extensible als aquí presents, pugui obrir-nos les portes a participar, amb veu i vot tal com ens va prometre l’alcalde Josep Monràs, en les decisions que prengui el Consorci en el futur.

Moltes gràcies a tothom.


Gallecs, a 16 de març de 2010